L'objectiu d'avui era passar pàgina d'una megaciutat com Seul i què millor que un poble pesquer com Sokcho i el Parc Natural de Seoraksan!
Aquí si que ja som a la Corea profunda, els cartells ja no estan també en anglès (ara tot són símbols coreans..) i la majoria del temps som els únics occidentals.
De Sokcho destaquem sobretot el mercat de peix cru de Dongmyeongdong: un mercat on tots els coreans de la zona es posen les botes menjant la versió coreana del sashimi. Les venedores treballen en cadena: una et "capta" i et ven el peix viu (el tries tu), després el passen a unes dones que el maten i el tallen a trossets, llavors a una altra finestra te'l donen i puges a un menjador grandíssim a menjar-lo acompanyat de la resta de gent. tot un espectacle en viu.
Avui al matí hem pujat directament al parc Seoraksan, un parc natural que atrau a mils de coreans tots equipats de trekking (gorra, polar, pantaló, botes i bastons de caminar), hem pujat amb el bus núm. 7 i en mitja hora ja erem allà:
En l'arribar, mils i mils de coreans més:
Hem saludat a l'estàtua del buda gegant que guarda l'entrada uns metres més enllà:
El primer recorregut que haviem planejat era a la Roca Biseondae, després d'una horeta hi hem arribat. És una roca plena de caràcters xinesos gravats. Als coreans els hi deu fer molta gràcia veure dos piltrafilles occidentals, perque ens molts saludaven i alguns ens demanavem d'on erem (aquí, a diferència de Seul, quan els hi dius Spain posen cara de no saber on és, igual que si li dius Botswana...).
Com ja s'havia fet l'hora de dinar, hem demanat una espècie de truites de calamar i cap a dins! (amb els palillos de rigor):
Per la tarda, ja una mica cansats, hem anat al telefèric i ens han donat entrades per les 5.35pm (eren les 2.45pm!!!). com que teniem més de 2 hores, hem anat a fer la ruta de les Biryong Falls. CRASO ERROR!! entre naltros com a superexperts que som de treking i les 50 mil escales de pujada, hem acabat morts...
I abans de fer-se de nit, la pujadeta al telefèric embotits entre coreans (n'hi ha per tot arreu)
De tornada al mercadillo de Sokcho hem comprat algo (era dolç?) per picar en un chiringuito:
Ara a dormir i demà cap a Gyeongju. Problema, sembla que només hi ha un bus directe, segurament haurem de fer transbord a Daegu... ens entendrem?
3 comentaris:
M'agradat molt lo dels coreans (n'hi ha per tot arreu).Ja ja ja... penseu que aquesta vegada no esteu a Acapulco o Londres. Feu cara de cansats després de la pujadeta al telefèric, pero el menjar no deu ser molt dolent, ni proteínic perque teniu un bon aspecte (ulleres a lo Bono (U2) y mocador a lo Marian Maqueba "canso soul de fa uns anys ¡Pata Pata!"
Molts petons pareja de "viajeros del mundo".
Adeu.
JR
Destacaveu entre tants coreans, no?
Sembla Rodriguez de la fuente: Los unicos occidentales se acercan a una llanura de piedras entre templos...
Apa, a descansar després de tant caminar!
Tto man-na-yo
Vanessa FR
El sasimi tan fresco es un primer paso. El paso siguiente es comer los calamares vivos, en el mercado de Busán. Empiezas por la cabeza y se van moviendo las patos según lo engulles. Ese es el video que queremso ver
Publica un comentari a l'entrada