Montreal

Doncs ja hem passat el dia per Montreal. La segona ciutat francòfona més gran del mon (i la 2a més poblada de Canadà), a la part vella es nota un ambient més europeu que les anteriors ciutats canadenques on hem estat.
Aquí realment tothom (o la gran majoria) parla francès , encara que és un francès que no s'entén gaire (o costa de pillar..). A priori sembla que no tingui la musicalitat del francès de frança i sigui més monòton, no fan les "r" ni les "g" tant exagerades com els seus cosins europeus.

El que val més la pena és la ciutat vella (Vieux Montreal), on es van instal·lar els primers colonitzadors. Com no podia ser d'altra manera en una ciutat francesa, tenen la seva "Notre Dame" (fins i tot fan publicitat de ser el lloc on es va casar la célebre Celine Dion)



I com a curiositat que ens ha sorprès, arribant a la plaça principal de l'antic Montreal (plaça Jacques-Cartier), vas i et trobes amb una columna amb l'estatua del "almirante Nelson"! amb les seves batalles de sempre (Trafalgar, Dinamarca...). Què hi fa una estatua de l'almirant anglès al centre de la ciutat més gran de Nova França? 33 anys abans de insal·larne una de més gran a Trafalgar Square a Londres, els Britànics ja van posar aquesta, suposo que per fer-se els xulos i mostrar el poder de l'imperi per tot el món.


I passejant pel casc antic se'ns ha fet l'hora de dinar, entrem a un lloc molt francès. Fins i tot amb un home que tocava l'acordió 8literalment al costat..)) i quan comencem a  dinar va i es posa a tocar "Que viva españa" i "España cañí!"!!:



Ja per la tarda, hem anat a la part més jove i activa: el Quartier Latin. Comentari: no se si avui era un dia especial o si és habitual, però hem vist una quantitat impressionant de gòtics i gòtiques per la zona... una mica estrany.. no els hi he fet fotos pq en grup feien una mica de respecte :)




Desp´res hem baixat pel port (en el seu moment, el més important de Canadà). Tota la zona fa pinta d'haver estat reformada i adaptada recentment:







I ja al vespre, després d'un dia de sol, s'ha posat a ploure (només plou a la nit en aquesta ciutat?). Demà pujarem al Mont Royal i passarem a veure la zona olímpica, abans de prendre el "camí del rei" cap a Quebec!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Parelleta. Avui l'hem ensenyat a la Julia el vostre blog per primera vegada. Todavia no se ha recuperado aunque cree que le falta una pizca de pimienta (pepper for you)

Por cierto, en el restaurante le podiais haber pedido els Segadors al acordeonista. Seguro que lo sabía.

Por último y como ya sabreis, este año tambien teneis volcán por el atlantico norte, más emoción dificil.

Sandra ha dit...

Holaaa!!!

Quines fotos més xulis! però el video lo millor jaja estar en un lloc molt francès i que soni música així només us pot passar a vosaltres o a mi juas.

Molts besitos de part nostra!!! muaaa

Anònim ha dit...

prueba

Anònim ha dit...

prueba

Anònim ha dit...

Hola wapus!!!! no tinc perdó, no us he dit res però es que ho he intentat i em sortia una icona vermella. Això no vol dir que no us vigili. Em feu enveja sana. No us pregunto com us va ja que la cara de felicitat que poseu tots dos ja ho diu tot. Voleu dir que no tornareu amb algún quilet de més....deu n'hi do quins esmorzarets!!!! A veure si us recorda alguna cosa això:
Faltan quatro..., faltan tres...faltan dos...
Ho aneu practicant?....jeje
Ara ja sabeu qui sóc.
Bé us envio una abraçada molt forta i que "os quiten lo bailao". Bé espero que surti bé l'enviament. Besitos!!!!

Anònim ha dit...

Eureka, s'ha publicat!!!!!!!!!

Publica un comentari a l'entrada